History

MonumentsAs we already mentioned, along the route you will find many places of historic interest. To learn more about this valuable inheritance we received from our ancestors, here is the information about the monuments you will pass as well about the closer ones.

  • descargaEsglésia Parroquial de Sant Esteve de Bagà:

    en primer lloc, cal aturar-nos a l’església parroquial de St. Esteve, del segle XIV, de planta romànica i factura gòtica, amb una nau central i uns arcs apuntats que comuniquen amb els laterals. En una vitrina, al costat de l’altar major, es pot observar una petita creu bizantina, que té unes inscripcions en grec del segle X o XI.

  • Santa Maria de Roca-Sança:

    dins del terme de Grèixer, al peu del camí ral que va del Berguedà a la Cerdanya pel coll de Jou, hi ha l’antic hostal l’Hospitalet de Roca – Sança, reconvertit, ja fa anys, en masia. La nau de l’església es troba a l’interior de la casa, ja que d’alguna manera van construir-hi part de la masia a sobre; per això, des de fora, només es veu l’absis. Es tracta d’un edifici molt baix, amb volta un xic apuntalada i absis semicircular.

  • Sant Vicenç de Rus:

    consta d’una sola nau coberta amb volta de mig punt i amb una absis semicircular amb volta d’un quart d’esfera. La seva construcció data de principis del segle XII pel seu caràcter romànic llombard, més visible a l’exterior on l’absis està decorat per arcuacions cegues. A la façana sud es troba la porta d’entrada, d’arc de mig punt sense ornamentacions. El campanar és d’espadanya amb dues finestres. En la restauració dels anys 80, es va trobar una necropolis amb tombes del segle XI i XII, el que fa suposar l’existència d’un temple anterior al romànic. També es van trobar pintures murals: a l’absis un crist en majestat i part dels apòstols; i a la capella gòtica de Santa Magdalena es conserven passatges de la vida de Crist. Les pintures romàniques originals es troben al museu diocesà i comarcal de Solsona, encara que q a l’església es poden observar unes reproduccions . La talla de fusta de la Verge del segle XII es guarda al museu de Vic.

  • Església de Santa Maria:

    documentada en el segle X, a l’acte de consagració de la Seu d’Urgell. Hug de Mataplana i la seva dona Elisenda, l’any 1229 prengueren sota la seva protecció l’església i la dotaren de diversos béns. També van fer construir un altar dedicat a Sant Miquel. Es conserva poc de l’edifici romànic, però destaca el campanar de quatre pisos i torre quadrada ( només els dos primers pisos son d’aquest estil).

  • Sant Joan de Cornudell:

    esglesiola que pertany al romànic pirinenc ( segle XIX) es troba situada dalt d’un turonet. La seva construcció és d’una nau de volta reforçada amb arcs torals, amb els coberts meitat de lloses rústegues i una altra meitat de teula de construcció posterior coronat pel campanar en forma d’espadanya. La constitució de les parets indica que aquesta construcció correspon a dues èpoques diferents. Possiblement provocat per una ampliació feta posterior a la seva construcció.

  • Sant Joan de Mataplana ( Sant Joan de Mata):

    església del municipi de Gombrèn (Ripollès), situada sota les restes del castell de Mataplana. Existia el 1175 i era la capella del castell. És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1869. Una pseudotradició del segle XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se’n ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mata.

  • Sant Pere de Montgrony:

    aquesta església és l’antiga parròquia de Montgrony. Consta d’una gran nau amb absis i dues absioles en creu i decorades amb arcuacions i feixes llombardes. El pòrtic té tres arcs i precedeix el portal i el campanar d’espadanya. Citat des de l’any 899, l’actual edifici romànic és del 1130, i fou consagrat al 1138.Va ser restaurat entre 1880 i el 1915, i posteriorment a l’any 1960.

  • Sant Pere de Gombrèn:

    en el centre del poble de Gombrèn, trobem aquest edifici d’estil neoclàssic d’una sola nau, dues capelles laterals i coberta de mitja volta. Amaga uns retaules barrocs dedicats a sant Pere, a Santa Magdalena i al “Roser”, obra del taller del Rals de Vic. També hi trobem el grup escultòric de la Verge dels Dolors, obra de Ramon Amadeu i Grau, de finals del segle XVIII.

  • Sant Romà d’Aranyonet:

    és el centre del nucli veïnal d’aranyonet, situat a 5 Km de Gombrèn ( 1060 MSNN). L’any 1888 se li suprimi l’absis per construir la porta actual, i l’atri del segle XII va ser modificat i tapades les seves arcades per construir-hi a sobre la sagristia: un gran espai amb galeries que avui en dia encara engloba l’església.

  • Sant Llorenç de Corubí:

    a l’extrem N.O. del terme de les Llosses, els vessants meridionals dels rasos de Tubau a 1225 m d’altitud una pista forestal la comunica amb el coll de Sant Jaume prop de Sant Jaume de Frontanyà. Esmentada des del 905, l’església actual és del segle XII. D’una sola nau amb presbiteri quadrat ( en lloc de l’antic absis) amb un campanaret d’espadanya.

  • Sant Esteve de Tubau:

    l’església d’origen preromànic del segle X, és coneguda també amb el nom de Sant Esteve de Montner. L’edifici, de petites dimensions, consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal. La nau te embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant; la coberta de l’absis es de volta de canó. L’interior s’il·lumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest; la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant: a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que mostren una creu, un colom i un àngel. Al mur de ponent s’alça un campanar de cadireta de dues obertures que corona la porta d’accés a l’interior, resolta amb un arc de mig punt adovellat. Els murs, llisos i mancats d’ornamentació, tenen un aparell format per petits blocs de pedra tancada col•locada de manera irregular, sense formar filades.

  • Sant Jaume de Frontanyà:

    l’església de Sant Jaume de Frontanyà es va edificar entorn del 1070 com a seu d’una petita comunitat de canonges Agustins, regida per un prior i ben documentada des de mitjans del segle XII. El seu prior tenia als segles XIII i XIV, el títol de degà del Berguedà. La comunitat, en decadència a partir de mitjans del segle XIV, fou secularitzada al 1592 i el lloc restà com a parròquia rural. L’edifici de l’església és un excel·lent exemplar arquitectònic del romànic català del segle XI. Cal destacar-ne la unitat del pla, la simplicitat de la construcció i una precisió funcional, la puresa de línies i volums, l’esveltesa de proporcions i una austera decoració que li dona una gran personalitat. Possiblement es tracta de l’edifici amb la més bella de les capçaleres del primer art romànic català.

  • Santuari dels Oms:

    el santuari de la Mare de Déu dels Oms, és un edifici del segle XVIII construït sobre una base romànica del segle XIII. Consta d’una sola nau amb capelles a banda i banda i presbiteri de grans dimensions on s’hi troba el cambril de la Mare de Déu; una imatge gòtica força restaurada, representada asseguda amb les mans obertes i col·locades una a cada costat del seu fill que té assegut sobre els genolls. També hi ha pintures murals que decoren tot l’interior del santuari i que son l’únic exemplar a la comarca de pintura mural, que representen la gran processó feta l’any de la gran plaga de la llagosta que tanta desolació reportà als pagesos de Sant Jaume en veure destruïdes totalment les seves collites. L’estètica de l’edificació queda completada per un esvelt campanar, típic del període al qual correspon l’obra. S’hi celebra l’aplec del dilluns de Pasqua Florida.

  • Rotonda de Sant Miquel de Lillet:

    es troba a uns 150 metres del Monestir de Santa Maria de Lillet. Segons sembla per una inscripció que hi ha sobre l’altar, l’església fou consagrada el 9 de Maig de l’any 1000, també ho testifica un document signat per Antoni Barnola, el dia 22 de Febrer de 1791. És un interessant edifici de planta circular amb un absis semicircular. És un dels pocs exemplars que existeixen i un dels més petits de mides ( 6,5m de diàmetre exterior i 4,7 m d’interior). Està molt ben conservat. La primera notícia escrita és de l’any 1166. A l’interior té dos petits nínxols. L’exterior és molt bonic i també ho es la volta interior. L’edifici no té cap finestra. El mur de la rotonda es coronat amb uns fins carreus petits que alternen amb espais buits; al voltant té un fris de pedres verticals. La portalada està coronada amb un arc adovellat de mig punt. L’any 1935 els Amics de l’Art Vell hi van fer una restauració, l’any 1980 un altre la Diputació de Barcelona, en què es va refer l’enllosat de la teulada.

  • Santa Maria de Lillet:

    Monestir de gran importància per l’Alt Berguedà. L’església d’estil romànic i planta de creu llatina, ha sofert moltes reformes, la mes àmplia de les quals es va fer al segle XVIII. Hi ha un remarcable claustre rústic de planta quadrada. L’any 833 es va consagrar la primitiva església dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan del castell de Lillet. Poc abans de 1086 s’hi va establir una petita comunitat canònica formada per un prior i cinc canonges agustinians. La vitalitat de la parròquia va ser molt intensa en els dos segles següents, fins que el 1356 es construí una nova església a La Pobla de Lillet, i Santa Maria va perdre part dels seus feligresos i dominis eclesiàstics. A despit d’aquest fet, la canònica conservà una important activitat fins que va ser secularitzada el 1592 i en restà una comunitat de beneficiaris sota el paborde, càrrec que, com la parròquia, es mantingué fins al segle XIX.

  • Església Parroquial de la Pobla de Lillet:

    l’església parroquial ha sofert moltes transformacions, abans d’arribar a l’església d’avui. En el segle passat estava dedicada a l’advocació de l’Assumpció de la Verge, prova n’és que encara corona l’altar major una imatge representant aquesta advocació. Antigament es celebrava la Festa Major, per honrar el patrocini de la Verge, el 15 d’Agost, però posteriorment fou traslladada al primer diumenge d’Octubre ( festa o voltants de la Verge del Roser). El motiu d’aquest trasllat, segons ens indiquen, fou perquè les feines de l’agricultura es trobaven en ple rendiment i els graners i el rebosts estaven buits. Està decorada amb colors vius i imatges valuoses. De tot el conjunt destaca l’altar major, envoltat de columnes jòniques, en els seus capitells si assenta la base d’un semiabsis que aguanta la imatge de l’Assumpció de la Verge. Presidint aquest altar, i en dues columnes del fons, hi ha el Crist en Majestat del monestir.
    CRIST EN MAJESTAT És una gran talla de fusta policromada, gairebé de mida natural ( 145 x 131cm) que data del segle XII i que ha sofert moltes restauracions. La primera de les reformes realitzades, segle XVIII, va modificar el Crist triomfant en un Crist sofrent: es va variar la inclinació dels braços que eren rectes i també la posició del cap que era enlairat; ambdós passaren a una posició caiguda. La segona transformació es va produir entre els segles XIX i XX. En aquesta reforma, es va fer retornar el cap enlairant-lo, com en la posició original però no així els braços. IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPTA L’altar major actual es troba envoltat de columnes jòniques, en els capitells de les quals s’assenta la base d’un semiabsis que fa de coixí a la imatge. La imatge de la Mare de Déu de l’Assumpta, és una escultura de fusta policromada, obra de Frederic Marés, que data de l’any 1952.

  • Santuari de Falgars:

    fou construït en un lloc anomenat Falgars, lloc de moltes Falgueres. La primitiva ermita seria d’estil romànic, encara que a la porta hi ha la data de 1049. La imatge: és una imatge de principis del gòtic esculpida en alabastre. La primitiva desapareix arran d’alguna guerra. La tradició explica com un bou i un pastor de Saus troben una imatge de la Mare de Déu enmig d’unes Falgueres. Segurament la va amagar algun fugitiu de les guerres que assetjaven als pobles més grans i que obligaren als seus habitants recés a les muntanyes pirinenques. La cova: a mitja obaga de Falgars hi ha restaurada la cova i el lloc on es va trobar la verge primitiva que va ser portada a la parròquia de la Pobla de Lillet fins que li fou edificada una capella en el lloc actual. La Verge es mostra donant el pit al seu fill.

  • Sant Llorenç prop Bagà:

    església romànica documentada per primera vegada l’any 898 i que forma part del que havia estat el monestir benedictí de St. Llorenç. Es tracta d’un edifici de planta quadrada amb tres naus i cripta. L’església està coberta amb volta de canó apuntada i la cripta amb volta per arestes. Es conserven pocs restes del claustre. L’església va ser restaurada l’any 1988.

  • Santa Cecília de Riutort:

    un altre temple romànic és el de Santa Cecília de Riutort. Va ser construïda sobre el cim d’un turó; és de nau única amb coberta de volta de canó. Té una petita cripta en la que es creu que es veneraven algunes relíquies. L’absis ha desaparegut del tot.

  • Sant Marc de Brocà:

    la planta del temple és romànica i fou consagrada l’any 1151. A Brocà hi havia hagut moltes masies habitades. A partir del Pla del castell hi ha un camí únic, fins a arribar al cim on podem veure l’extraordinaripaisatge que tenim al voltant: el Puigllançada, Coll de Pal, Vall de Gabarrós, Riutort, Ensija, el Pedraforca, la Vall del Llobregat, la del Bastareny i si fa un dia clar les muntanyes de Montserrat.

  • Sant Martí de Brocà:

    església situada al bell mig del terme de Brocà, a 950m d’altitud. Fou consagrada l’any 1081, tot i que és esmentada molt abans. Pertany al primer romànic com ho demostren les arcuacions cegues i les estretes i curtes bandes llombardes de l’absis. Al segle XVIII s’hi afegiren dues capelles laterals, i el 1972 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona.

  • Sant Genís de Gavarrós:

    a la capçalera de la vall de Riutort, a l’est de Brocà i a 1362m d’altitud, s’assenta l’església parroquial de Sant Genís de Gavarrós, nom que pren de les gavarres o rosers silvestres que antany es trobaven en aquesta contrada. Tot i que el lloc es esmentat al segle X, no es fins a 1062 que tenim noticies de l’església. Es una edificació romànica del segle XI, d’una sola nau i un interessant absis, coronat ran de teulada, per un fris de dents de serra. Les reformes del segle XVIII li feren canviar profundament el seu aspecte original, ja que s’hi afegiren una capella lateral, la sagristia i el campanar de torre. El seu estat de conservació és força bo, ja que fa uns anys l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà va refer tot el teulat i va netejar de brossa l’entorn.