Végétation et faune

Vegetació

Estatge alpí ( més de 2000m): les parts mes altes, a partir de 2000m, són cobertes de prats alpins formats bàsicament per un nombre elevat d’especies de gramínies i flors vistoses, com les Gencianes ( Gentina sp.), el Safrà bord ( Cocus nuaifloris), la Carlina ( Carlina acanthifolia subsp. Cynara), la Pulsatil·la alpina (Pulsatilla aplina) entre d’altres.
Estatge sub-alpí ( 1500 – 2000 m): més avall, a l’estatge subalpí, trobem boscos de pi negre ( Pinus uncinata), espècie ben adaptada a suportar les dures condicions climàtiques. El sota bosc és integrat sobretot per matolls de ginebró ( Juniperus nana), de neret( Rhododendron ferrugineum), anomenat estabalart a la Cerdanya i de boixerola ( Acrostaphylos uva-ursi).
Estatge montà (800 – 1500m): a l’estatge montà trobem una altra espècie forestal, pròpia d’indrets humits i que es presenta en claps disseminats a les obagues del vessant sud, és el faig ( Fagus Sylvatica), mentre que els roures ( Quercus pubescents) i les alzines (Quercus ilex) ocupen els solells en una bona part. Aquestes tres espècies, acompanyades d’altres com els aurons ( Acer campestre) o els trèmols ( Populus tremula) es troben formant claps més o menys extensos enmig de boscos de pi roig
( Pinus sylvestris). El pi roig forma majoritàriament els boscos de les zones baixes i mitjanes del parc, amb un sotabosc integrat bàsicament pel boix ( Buxus sempervirens). En aquestes zones baixes hi ha també els anomenats prats de dalla, que son dallats dues o tres vegades al llarg de l’estiu i l’herba dels quals, emmagatzemada, serveix d’aliment pel bestiar a l’hivern.

entorn-vegetacio

Fauna

Fauna mamífers

Cèrvol Isard Ermini Marta Cabirol Llop Marmota

Mamífers: entre els mamífers destaca l’isard ( Rupicapra rupicapra), que te en el Parc una població alta. Durant l’estiu, se’l pot trobar a les obagues i als indrets més alts mentre que a l’hivern davalla o se situa a les solanes.

El cérvol (Cervus elaphus) i el cabirol ( Capreolus capreolus), que s’havien extingit fa molts anys, jan tornat a poblar el parc gràcies a les repoblacions que s’hi han efectuat en els darrers 50 anys. Altres mamífers interessants són la marta ( Martes martes), l’ermini ( Mustela erminea), la marmota ( Marmota marmota)- apareguda en els darrers anys- o la musaranya nana ( Suncus etruscus). Actualment ha tornat a aparèixer una nova espècie, el llop ( Canis lupus), amb un únic exemplar detectat el 2003.

Fauna aus

Trencalòs Àliga daurada Pela-roques Merla d'aigua Mussol pirinenc Picot negre Trencapinyes Voltor Perdiu xerra

Aus: d’entre els ocells, cal destacar grans rapinyaires com el trencalòs (Gypacetus barbatus), l’aliga daurada ( Aquila chrysaetos) o el voltor comú ( Gyps fulvus). També podem trobar una espècie dels peridoes glacials, el picot negre (Dryocopus matrius), aquest últim triat com a símbol del Parc Natural del Cadí Moixeró. Altres espècies importants són laperdiu xerra ( Perdix perdix), el pela-roques (Tichodroma muraria), la merla d’aigua ( Cinclus cinclus), la merla del pit blanc (Turdus torquatus), el còlit gris ( Oenanthe oenanthe), el trencapinyes ( Loxia curvirostra), el pardal d’ala blanca ( Montifringilla nivalis) o el mussol pirinenc ( Aegolius funereus), entre moltes altres.

Fauna rèptils

Llangardaix pirinenc Àliga daurada Pela-roques Escurçó pirinencRèptils: pel que fa als rèptils, n’esmentem dues espècies pròpies d’hàbitats humits, de colors molt vistosos, que es poden veure amb relativa facilitat: el llangardaix verd o lluert ( Lacerta virdis), de color verd i brillant, i la serp verda-i- groga ( Coluber viridiflavus). N’hi trobem d’altres que passen més desapercebuts, com l’escurçó pirinenc ( Vípera aspis) o la serp llisa meridional ( Coronella girondica).

Fauna amfibis

Tritó pirinenc Tòtil Granota roja

Amfibis: entre els amfibis, destaquem el tritó pirinenc ( Euproctus asper), que constitueix un endermisme en aquestes muntanyes i habita als rierols d’aigües fredes i oxigenades, la granota roja (Rana temporaria) que es pot trobar, de vegades, lluny de l’aigua i el tòtil (Alytesobsteticans), de crit inconfusible.

fauna-peixos

Tritó pirinenc Barb Barn roigPeixos: en els escassos cursos i masses d’aigua existents al parc ( a causa del seu substrat calcari que fa que l’aigua s’escoli) hi viuen únicament tres espécies de peixos: la truita ( Salmo trutta), el barb de muntanya ( Barbus meridionalis) i el barb roig ( Phoxinus phoxinus).